Fins a vuit establiments del municipi de Porreres s’han adherit al projecte Emblemàtics Balears. El secretari autonòmic de Sectors Productius i Memòria Democràtica, Jesús Jurado, i la batlessa de Porreres, Francisca Mora, han reconegut avui els comerços amb l’entrega de la placa que els distingeix com a emblemàtics.
L’acte ha comptat amb la presència del director general de Comerç, Miquel Piñol, la directora gerent de l’IDI, Mariona Luis, i la regidora de Comerç, Maria Antònia Veny, així com representants dels establiments.
El programa, impulsat per la Vicepresidència i Conselleria de Transició Energètica, Sectors Productius i Memòria Democràtica, a través de la Direcció General de Comerç i de l’Institut d’Innovació de les Illes Balears (IDI), neix de la necessitat de protegir l’activitat comercial de proximitat i, més específicament, la dels establiments amb més tradició dels municipis.
La batlessa de Porreres ha declarat que "pel nostre municipi és tot un orgull tenir un teixit comercial important molt arrelat al poble. Són comerços que han tengut relleu generacional i que han fet i fan vertaders esforços per obrir cada dia les seves portes i fan que el poble es mantingui actiu i dinàmic. Per nosaltres és imprescindible garantir la continuïtat d'aquests petits i mitjans comerços".
Els comerços adherits a Emblemàtics Balears de Porreres són:
Bàrbara Art (artesania/equipament de la llar): arrelat
Ca na Jerònia (roba i complements): amb història
Calçats Salleras (artesania/calçat): arrelat
Can Binimelis (drogueria i ferreteria): arrelat
Cas Montuïrer (equipament de la llar/ferreteria): amb història i patrimoni
Floristeria i Jardineria Can Murtó (decoració floral/jardineria): amb història i patrimoni
Mans (roba i complements/calçat): amb història
Sa Cooperativa de Porreres (alimentació): arrelat
Un dels objectius d’aquest projecte és donar a conèixer la singularitat de cada municipi a través dels seus establiments emblemàtics. Tot i que la iniciativa es centra en els comerços catalogats, la resta de teixit comercial se’n beneficia ja que els emblemàtics també funcionen com a element tractor i reclam per als visitants de dins i fora de les illes.
L’Institut d’Innovació Empresarial de les Illes Balears (IDI), entitat dependent de la Conselleria de Transició Energètica, Sectors Productius i Memòria Democràtica i responsable del projecte juntament amb la Direcció General de Comerç, ha editat un manual perquè siguin els mateixos ajuntaments els que identifiquin els negocis que compleixen els requisits per ser emblemàtics. De fet, s’han establert una sèrie de categories per unificar els criteris entre tots els participants en el projecte. Així, un comerç pot ser catalogat com a arrelat (amb un ofici o producte singular), amb història (amb més de 75 anys de vida com a norma general, amb excepcions a partir dels 50 anys), i amb patrimoni (amb elements arquitectònics destacats). Els establiments que compleixen aquestes tres categories són emblemàtics.
«Emblemàtics de les Illes Balears» és un projecte viu, que creix a mesura que s’hi incorporen més ajuntaments i comerços. Actualment, hi ha 19 municipis d’arreu de les Illes Balears amb un total de 239 comerços catalogats. Els municipis que ja compten amb establiments catalogats són Alaró (4), Algaida (5), Consell (6), Esporles (5), Inca (14), Lloseta (7), Llucmajor (11), Manacor (25), Marratxí (12), Palma (75), Pollença (9), Porreres (8), Santanyí (7), Alaior (5), Ferreries (11), Maó (19), Santa Eulària des Riu (5), Sant Josep de sa Talaia (5), Formentera (Sant Ferran 1 i Sant Francesc Xavier 5). Per categories, hi ha 61 establiments emblemàtics; 79 d’arrelats i amb història; 25 amb patrimoni i història; 43 amb història; 26 d’arrelats; 3 d’arrelat i amb patrimoni, i 2 amb patrimoni.
La plataforma a través de la qual es dona a conèixer el projecte és la web emblematicsbalears.es. Està disponible en català, castellà i anglès, ja que també es pretén arribar al públic de fora de les Illes perquè els emblemàtics siguin punt d’atracció turística i puguin aportar promoció a la resta del teixit comercial de cada municipi.
