Era l'estiu de 1951 quan l’Ajuntament de Porreres, presidit per Antoni Gornals Escarrer Font, i els seus regidors decidiren incorporar els caparrots com a figures participatives de les festes populars. Els primers capgrossos porrerencs foren adquirits a una botiga històrica de Barcelona, El Ingenio, un comerç que obrí les portes l’any 1838 gràcies a la família de l’escultor i comediògraf català, Lambert Escaler i Milà.
L’estiu de 1952, una entrega de la botiga El Ingenio arribà al nostre poble. És el precís moment en què els dos personatges recuperats recentment –el saig i el sereno jove– juntament amb el dimoni, sortiren a la Plaça per primera vegada, donant color a la festa i entusiasmant els nins del poble. Des d’aquell moment, els caparrots de Porreres –que durant molts anys portaren veïnats tan entranyables com Miquel Bonet Colomer, Andreu Nicolau Trobat Cudem, Miquel Sitjar Boixa, Bartomeu Barceló Sandalio, Guillem Mestre Molino i Antoni Aguiló, entre d’altres– no han faltat a les festes de Sant Roc.
Els trobam el dia de la posada de la bandera, acompanyant les autoritats i la banda Filharmònica; a les corregudes a peu per la Plaça o els afores del poble; també a les corregudes amb bicicleta que es feien per un circuit urbà o per una rudimentària voltadora; a més, anaven al partit de futbol que es disputava a l’antic camp de N’Hereveta o a Ses Forques. Tampoc faltaven al festiva taurí, on s’hi podien veure les filigranes dels toreros porrerencs Bartomeu Barceló Sandalio, Antoni Sastre Cherino, Ferran Ribes, entre d’altres. I, com no, també assistien a la missa solemne del dia de Sant Roc. També eren presents a les sonades musicals de la Filharmònica. No faltaven, tampoc, a les verbenes, que aconseguien omplir “La Parra” i “sa Plaça”, on a la nit de Sant Roc, els veïnats esperaven les rodelles i els focs artificials que preparaven les pirotècniques de la família de Frontera de Pòrtol o de Martí Jordà de Lloret de Vistalegre al lloc Sagrat.
Amb el pas dels anys les figures de cartró pedra que representaven el saig i el sereno jove s’anaren deteriorant. Les corregudes encalçant els més joves i els cops de les bolles de xipré van fer que els antics caparrots de Porreres es deterioressin fins el punt que l’Ajuntament, al voltant dels anys 70, decidís retirar-los i adquirir-ne de nous.
Com hem vist, els nostres caparrots s’han ajuntat a la festa, a la bulla, a l’estiu, a Sant Roc i, molt especialment, als nins de Porreres que durant anys han corregut i correran davant el verdanc del Dimoni, d’en Cantiflas o de’n Harpo i Groucho Marx, els actuals caparrots de Porreres.
El relat de Cristina Jorquera i els dibuixos de Miquel Morlà donen lloc a una tasca que permetrà als més petits endinsar-se d’una manera més simple, màgica i engrescadora a una petita part de la història més entranyable del nostre poble, la d’uns personatges que sortiren al carrer per primera vegada ara fa més 60 anys. A nosaltres ens toca preservar-los com a signes d’identitat de la cultura tradicional de Porreres.
Catalina Maria Garí Blanc i Bartomeu Garí Salleras